10.000 llocs de treball i els serveis d’atenció a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats, estan seriosament amenaçats per l’infrafinançament públic

Milers de persones d’arreu de Catalunya ens manifestarem el dia 11 d’abril a les 11:00h, a Barcelona.

La manca de finançament públic amenaça el model d’èxit català d’inserció laboral per a persones amb discapacitat amb especials dificultats i la seva atenció al llarg dels 365 dies l’any.

Les 226 entitats sense afany de lucre que representa AEES Dincat i que atenen a més de 40.000 persones amb discapacitat i especials dificultats (ED), principalment discapacitat intel·lectual, han dit prou! Es tracta d’entitats d’arreu del territori que han sorgit del mateix impuls de les famílies d’aquestes persones i que al llarg de més de 50 anys han desenvolupat el model d’atenció en col·laboració públic privat. Són entitats que es preocupen del benestar d’aquestes persones 24 hores al dia durant els 365 dies de l’any, aquest és l’objecte social i raó de ser d’aquestes entitats: atenció precoç, escoles, atenció diürna, atenció residencial, creació i manteniment de llocs de treball, tutela, lleure i esport.

L’extrema gravetat de la situació en què ens trobem ens obliga a compartir amb la societat catalana la nostra realitat.

Després de moltes negociacions tant a Barcelona com a Madrid, ens trobem davant d’una situació límit on 1.589 persones amb discapacitat i especials dificultats perdran la seva feina durant els mesos vinents si no s’adopten mesures urgents i valentes.

Sortim el carrer per evitar que el model català deixi de ser un èxit, mantenir 1.589 llocs de treball i reclamar un increment dels mòduls que tenim congelats des de fa 10 anys! El pròxim 11 d’abril es farà un pas més per denunciar públicament aquesta situació i la manca de respostes polítiques: entitats, persones amb discapacitat i les seves famílies sortirem al carrer per fer-ho públic. Diem prou!

Arribem a aquesta situació després de 10 anys de deteriorament del finançament públic, provocat per les retallades i congelacions. A aquesta situació s’ha d’afegir que tenim uns models d’atenció i finançament que no s’han actualitzat en els darrers 20 anys i que no responen a problemàtiques actuals; com per exemple l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat intel·lectual i d’especials dificultats que estan treballant en CET. Des de fa anys les entitats estan fent tot el possible perquè aquestes persones tinguin la millor atenció possible, combinant-ho amb implicació laboral que més els convingui. Avui ja és insostenible, no es pot seguir així.

A més, i com a fet agreujant d’una situació ja de per si complicada, la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és un avenç social indiscutible, no ha vingut acompanyada de les suficients mesures polítiques de suport per persones amb discapacitat que treballen en CETs. Aquesta manca de compromís polític posa en risc la viabilitat de les entitats socials que tenen com a objectiu generar i mantenir llocs de treball per milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats. Els 10.000 llocs de treball d’aquestes persones en CET estan en greu risc i són indispensables per garantir la inserció laboral amb oportunitats per tothom. Les persones amb especials dificultats també tenen dret a treballar i no els hi poden retallar drets.

Catalunya representa el 16% de la població de l’estat i fins al dia d’avui podem parlar del model d’èxit català d’inserció laboral, que ha permès que actualment tinguem el 27% de les persones amb discapacitat i especial dificultat que treballen a CET del conjunt de l‘estat. Però com hem dit, aquest model està en greu perill.

D’altra banda, i afegit a la problemàtica de l’entorn laboral, el finançament de tots els serveis d’atenció a aquestes persones està congelat des de fa 10 anys, inclús amb retallades del finançament durant la crisi que no s’han recuperat. Aquesta situació també és insostenible, entre moltes altres coses perquè després de 10 anys és imprescindible poder fer increments salarials dels professionals d’atenció, que fa 10 anys que estan amb salaris congelats quan el cost de la vida s’ha encarit aproximadament un 17%.

Davant d’aquesta greu situació, la resposta dels governs, tant del de la Generalitat com del de l’Estat, ha estat clarament insuficient i en cap cas estan donant resposta a les necessitats d’un sector ofegat des de fa anys. La situació ha arribat al límit i les conseqüències de tot plegat ja sobrepassen la capacitat de les entitats i, lamentablement, tindran un impacte directe sobre la qualitat de vida de les persones ateses i les seves famílies.

La manca de solucions reals i urgents provoca una gran desprotecció d’aquestes persones i les col·loca en un escenari de gran vulnerabilitat i incertesa. Des de la responsabilitat i compromís social, cal denunciar-ho i exigir solucions urgents. Tots i totes ens hi podeu ajudar, tots i totes podem canviar el futur si ens fem escoltar.

Per tot això, el pròxim 11 d’abril, totes les 226 entitats, juntament amb les persones i famílies que les integren, estan convocades a sortir al carrer i dir prou:

• Exigir millores en el finançament dels CETs i dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat amb especials dificultats.
• Denunciar que si continuem així entre 2019 i 2020 desapareixeran com a mínim 1.589 llocs de treball de persones discapacitat amb especials dificultats. A mig termini, aquesta xifra pujaria fins a 10.000 llocs de treball que estaran en greu risc.
• Denunciar que la precarització del finançament públic està arribant al límit i que començarà a afectar a la qualitat en l’atenció a les persones i les condicions laborals dels professionals.
  

  ---

Informació del recorregut de la manifestació i exigències en cada punt:

S’entregarà un manifest a cada un dels punts.

11:00 – Delegación del Gobierno (C/Mallorca, 278)

Què exigim:

• Compromisos ferms i per escrit de les millores de finançament de CET  anunciades.
• Incrementar els recursos per CETs que es destinen a Catalunya. Actualment es reparteix el finançament per criteris polítics discrecionals i NO finalistes. És a dir, Catalunya té el 27% dels treballadors amb discapacitat i ED, però el Gobierno només li atorga el 16% (Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat). És un greuge injustificable.

11:45 – Departament d’Economia i Hisenda (Rambla de Catalunya, 19-21)

Què exigim:

• Increment de les tarifes de finançament dels serveis d’atenció.
• Acabar amb els retards en els pagaments.
• Seguretat i estabilitat en el finançament.

12:30 – Departament de Treball Afers Socials i Famílies (C/Sepúlveda, 148)

Què exigim:

• Millora del finançament dels CETs que ocupen a persones amb ED.
• Solució urgent i efectiva de l’envelliment prematur al CETs.
• Planificació plurianual del finançament dels CETs.

13:00 – Lectura del Manifest i atenció als mitjans de comunicació (C/Sepúlveda, 148)

Persona de contacte i recull gràfic (vídeo i fotogràfiques) de la manifestació:

Vanessa Álvarez

608 93 54 06 – 93 411 85 84 | valvarez@aeesdincat.cat

El pròxim dia 11 d’abril les entitats associades a l’AEES Dincat estan convocades a participar a una mobilització a Barcelona per exigir millores en el finançament tant dels CET com dels mòduls dels serveis assistencials. Aquesta mobilització respon a la voluntat majoritària per part dels associats, aprovada en l’Assemblea realitzada el passat 13 de març.

Ja hem comunicat al Departament d’Interior la realització d’aquesta mobilització i l’itinerari previst és: Delegación del Gobierno – Departament d’Economia – Direcció General d’Economia Social (veure recorregut). La mobilització començarà a les 11h i està previst que finalitzi cap a les 13.30h.

Per raons logístiques, totes aquelles entitats que estiguin interessades en participar hauran d’omplir aquest formulari.

Com tots vosaltres sabreu arriba el moment en el que les entitats comencem a preparar les memòries anuals, eines de transparència i rendiment de comptes.

Com no podia ser d’una altra manera, des de l’AEES Dincat, també estem en procés d’elaboració i disseny de la memòria del 2018. Per aquest motiu, us demanem la vostra col·laboració i us agrairem que ens feu arribar fotografies i imatges representatives de les vostres entitats i dels serveis que presteu que ens permetin reforçar el disseny de la nostra memòria.

Si voleu col·laborar ens podeu fer arribar les vostres fotografies a través del mail valvarez@aeesdincat.cat

Us presentem la nova oferta formativa del mes d’abril, pensada especialment per cobrir les necessitats de les entitats que presten serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i a altres col·lectius en situació de vulnerabilitat.

ÀMBIT ASSISTENCIAL

Capacitació internacional Snoezelen, mòdul 2: aquesta formació s’emmarca dins del reconeixement i homologació de Capacitació Internacional en Estimulació Multisensorial i Snoezelen. El mòdul, a banda d’una part més teòrica, conté també tota una part pràctica d’exercicis de vivències a la Sala Multisensorial. Més informació

Parafílies i delictes sexuals: la formació s’orienta a l’aprenentatge i reflexió al voltant de les persones amb discapacitat que presenten delictes sexuals. Més informació.

La gestió intel·ligent de persones i situacions difícils: amb aquesta formació els participants podran millorar la seva capacitat de lideratge intern explorant les bases neurològiques dels estats i les reaccions emocionals que ens situen en patrons reactius poc funcionals. Més informació.

El passat 13 de març la Sala de Plens del Districte de Les Corts va acollir la celebració de l’Assemblea Extraordinària d’Urgència convocada per l’AEES Dincat per tractar dos temes concrets:

1.       Acord entre COCARMI i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sobre el finançament dels CETS.

Durant l’Assemblea es va exposar la importància i la transcendència que té aquest acord donat que deslegitima la incidència de l’AEES cap a la Generalitat, deixa fora de context a l’AEES Dincat per definir un nou model de CET (també el llibre blanc) i valida el relat de la Generalitat conforme sí que estan treballant amb el sector per solucionar la situació.

Es convida a la Rosa Cadenas, presidenta de la Federació Dincat, a explicar quin ha estat el seu posicionament al respecte i per quins motius es va acabar signant l’acord.

Seguidament, es deixa pas als assistents per expressar la seva opinió i valorar quin és el posicionament que ha de tenir l’AEES Dincat en relació a la Federació Dincat, atenent que s’han vulnerat les competències de l’AEES en matèria de CETS. Els participants, a banda de la situació derivada per la signatura de l’acord entre COCARMI i el Departament, manifesten també el seu descontent per la manera en què la Federació està tractant el tema de l’SMI, posant en contra a usuaris i famílies i qüestionant les accions de les entitats al respecte.

Les veus que intervenen apunten també la necessitat imperant de tenir un posicionament i una estratègia única perquè el fet de no actuar de forma unitària ens acaba deslegitimant, amb totes les conseqüències negatives que això comporta.

2.       Validar l’estratègia d’incidència política i les mobilitzacions en relació a la necessitat de millorar el finançament, tant de CETs com de mòduls assistencials.

S’exposa quina és la situació de finançament actual pels serveis, parant especial atenció en el cas dels CETS. Es comparteix amb els assistents que s’han produït millores i que s’han aconseguit resultats però que aquests són insuficients.

Es plantegen dos possibles escenaris de mobilització, un de caire més reivindicatiu amb un to més elevat com el que s’havia fet servir fins ara en les accions impulsades que implicaria que la mobilització es fes entre setmana; i un de caire més amable i més unitari i inclusiu on les famílies també hi poguessin participar i que suposaria que la mobilització es fes en cap de setmana.

Resultats de la votació

Total de vots emesos: 287

Voleu que hi hagi una única veu unitària del sector en matèria de CETS i que aquesta sigui la de l’AEES Dincat?

• A favor: 216 (75,27%)
• En contra: 53 (18,47%)
• Abstenció: 18 (6,26%)

Quina creieu que és la millor alternativa per convocar una concentració unitària a Barcelona?

• Mantenir el to reivindicatiu, d’un to més elevat: 198 (68,99%)
• Revisar el to reivindicatiu i analitzar altres alternatives més amables i inclusives: 76 (26,48%)
• Abstenció: 13 (4,53%)

La Secretaria de Estado de Empleo, la Sra Yolanda Valdeolivas, va comparèixer el passat 19 de febrer en la comissió del Parlament espanyol i va anunciar algunes de les mesures per donar resposta al desplegament del esperat increment del SMI. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.

Des de l’AEES Dincat valorem que hi hagi consciència de la problemàtica i es prenguin mesures per garantir el Dret al Treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Ara bé, creiem que aquestes mesures són insuficients i no van acompanyades de la urgència i compromisos suficients.De fet, tal i com marca la llei, el govern de l’estat ha de fer front al 50% de l’SMI dels treballadors dels Centres Especials de Treball. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.

En primer lloc, el dia 21 de febrer no es va concretar la quantitat de recursos que es destinaran a cada Comunitat Autònoma, deixant aquesta concreció pels mesos d’abril o maig. Les nòmines dels treballadors es paguen cada mes i calen compromisos urgents. Si afegim que s’entrarà en un procés electoral, i donada l’urgència, era imprescindible que s’haguessin concretat les quantitats el dia 21 de febrer; i més tenint en compte que els criteris estan fixats i simplement s’ha de fer el càlcul.

En relació a aquests criteris de distribució de la partida addicional dels 83 milions d’euros per donar resposta a l’increment de l’SMI esperat per tots, el descontent és encara molt més gran. Tant la Ministra de Empleo, com la Secretaria de Estado havien anunciat que es distribuirien amb criteris finalistes, és a dir, en funció del nombre de treballadors en els CETs que hi hagués a cada comunitat autònoma. Totalment lògic si l’afectació de l’increment de l’SMI és directe a cada persona treballadora. La sorpresa ha estat quan la proposta del Gobierno, en la reunió de la Conferència Sectorial, ha sigut distribuir aquests 83 milions d’euros en un 70% per criteris generals i només un 30% en funció del nombre de treballadors de CET de cada Comunitat Autònoma. Aquest criteri no respon al que havien anunciat prèviament i per poder comparar-ho, representa que els treballadors amb discapacitat de Catalunya rebran aproximadament 6 milions d’euros menys dels que els correspondria. Aquesta xifra equival 353 € per persona treballadora i és un 2,8% del salari anual de cada persona.

D’altra banda, han anunciat que a l’octubre preveuen elevar fins al 55% la subvenció de l’SMI per a les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Per una banda, aquest increment és insuficient, caldria arribar almenys fins al 60% per compensar l’efecte de l’increment de l’SMI i, a més, tenint en compte l’evolució dels darrers anys hauria d’arribar fins al 75% (almenys temporalment fins a definir un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball). En qualsevol cas, sigui un 55% o un 60%, aquest increment és imprescindible per poder fer efectiu l’increment de l’SMI a 900 € mensuals i és urgent perquè les nòmines ja s’estan pagant. Cal que sigui efectiu abans de la campanya electoral per tal sigui efectiu de manera imminent. Amb els sous de les persones no s’hi juga. El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual depèn d’aquest increment i no es pot esperar. Per tal de quantificar-ho, aquesta mesura finalista d’incrementar fins al 55% la subvenció de l’SMI representaria uns 540 € per cada treballador amb discapacitat amb especials dificultats a CETs de Catalunya; que equival a un 4,3% del seu sou.

En conjunt estem parlant que de les mesures anunciades inicialment, en relació als treballadors amb discapacitat a CETs de Catalunya es deixarà de percebre un 2,8% del seu sou i un 4,3% està en risc; en total la pèrdua de poder adquisitiu de la subvenció serà d’un 7’1% del seu salari anual.

Les conseqüències d’aquesta situació i la falta de mesures concretes i urgents posa en perill la viabilitat dels CETs i, per tant, la feina dels prop de 10.000 treballadors amb especials dificultats de Catalunya, així com també posa en risc el model català d’èxit en la inserció laboral de persones amb discapacitat (al llarg dels darrers 50 anys Catalunya ha estat pionera en la inserció laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats i s’han generat el 27% del total de llocs de treball a CETs de tot l’estat, essent un element clau per garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats).

Insistim que les mesures anunciades són un primer pas que denota la preocupació per la problemàtica, però cal concretar i ampliar les mesures urgentment. En aquest sentit ens posem a disposició de la Secretaria de Estado de Empleo i la Ministra de Empleo i continuarem fent incidència política per compartir el diagnòstic de la situació i dissenyar conjuntament les mesures necessàries per revertir la situació que assegurin el dret al treball. La nostra prioritat serà intentar garantir el màxim de recursos necessaris, en concret el 75% del SMI, per mantenir els lloc de treball de les persones amb especials dificultats.

Barcelona, 28 de febrer del 2019

Descarregar comunicat

El passat 20 de febrer el Palau Macaya va acollir l’acte de presentació institucional del Pla de formació de l’AEES Dincat de l’any 2019.

L’acte va ser inaugurat per la Marta Xatruch, vocal de formació de l’AEES Dincat, que va recordar la importància que té la formació i com aquesta ha d’esdevenir un pilar estratègic de qualsevol organització, especialment d’aquelles que es dediquen a l’atenció de persones.

La Marta va donar pas a la Joana Frigolé, psicòloga, coach i conferenciant, que va presentar la ponència “Com generar emocions i relacions poderoses”. La Joana ens va recordar la importància de partir de les fortaleses d’un mateix i dels èxits assolits, deixant de banda totes aquelles creences que ens limiten, oblidant el passant que ens condiciona i rebutjant les pors que frenen les nostres inquietuds de millora.

Segons la Joana existeixen cinc emocions ben identificades que són les que acaben marcant la vida d’una persona. La primera és la por, una emoció de futur que en petites dosis ens pot ajudar perquè equival al seny o a la cautela, però que portada a l’extrem ens pot arribar a paralitzar. La segona emoció és de present, la ràbia. En petites dosis és l’energia, la fermesa; però quan es descontrola pot acabar sent ira. La tercera és una emoció de passat: la tristesa, una emoció que ens permet superar el dol i que donada la facilitat de sentir-la acaba utilitzant-se en excés. La quarta emoció identificada és l’alegria, una emoció de caire visceral que es tradueix en somriure i en eufòria. I finalment l’amor o la tendresa, emoció entesa com a reconeixement i valoració.

Tal i com apuntava la coach, la vida no és una línia recta sinó que són processos on acaben jugant totes i cadascuna de les emocions identificades. En aquest sentit, tot comença i tot acaba però tot torna a començar. Només assumint aquesta premissa es pot arribar a ser feliç. Per aconseguir-ho la Joana identifica un seguit de creences que ens limiten i que cal superar o donar-les la volta:

–       Les obligacions: accions que nosaltres mateixos ens imposem i que ens poden arribar a angoixar sense que sigui necessari perquè al final hem sigut nosaltres mateixos els que ens les hem autoimposat.

–       La híper-responsabilitat: una responsabilitat portada al extrem i que també ens hem autoimposat a nosaltres mateixos i que ens acaba convertint en persones controladores.

–       La gestió del temps: cal canviar la concepció que tenim del temps i pensar que cada moment és únic i que no tornarà mai més.

–       Els defectes, els punts febles i les mancances: no existeixen com a tals, sinó que són fortaleses mal gestionades i/o portades a l’extrem.

–       La indecisió permanent: no hem de veure les decisions com encertades o fallides sinó com a part d’un procés d’aprenentatge.

–       L’excés de les necessitats: deixar de banda el “necessito” i apostar pel “m’agradaria”.

Finalitzada la ponència, el Víctor Galmés, gerent de l’AEES Dincat, va presentar els resultats del departament de formació del 2018. Els resultats obtinguts van en la línia dels darrers anys i es confirma la tendència observada que apuntava a un major pes de la formació incompany sobre la formació oberta. Seguidament es va presentar el pla de formació del 2019, destacant la programació de nous cursos com “Eines síntesi d’avaluació per a l’elaboració de plans de suport”, “Estils de comunicació. El model Bridge”, “Com empoderar a les persones. Autonomia i lideratge” o “Anàlisi de dades per presentar memòries” entre d’altres. Enguany s’han programat un total de 41 cursos que sumats als tallers laborals configuren una àmplia i variada oferta formativa.

Per concloure l’acte, els assistents van poder gaudir d’un dinar networking a càrrec del càtering Ésbo de la Fundació Rubricatus, entitat associada a l’AEES DINCAT.

La proposta formativa del mes de març és molt extensa i variada.

ÀMBIT ASSISTENCIAL

Identificació de persones amb trastorn de l’espectre autista: formació adreçada a personal tècnic que té com a objectiu principal conèixer els TEA i les eines per al seu diagnòstic i cribatge en les diferents etapes evolutives. Més informació.

La prevenció de les emocions negatives com a risc psicosocial: l’objectiu és conèixer quines són les principals emocions negatives que intervenen en el baix rendiment professional i competència personal. Més informació.

Eines síntesi d’avaluació per a l’elaboració de plans de suport: l’objectiu principal del curs és desenvolupar competències bàsiques per a utilitzar eines de síntesi que ajudin en la planificació dels suports. Més informació.

Programa d’educació afectiu-sexual adreçat a DID – formació de mediadors: entre els temes que es tractaran al llarg d’aquesta formació destaquen: afectivitat/sexualitat; prevenció d’abús sexual, anticonceptius i prevenció d’embarassos no planificats…Més informació.

Bridge. Construint ponts entre diferents estils relacionals: aquesta formació posa l’accent en el model Bridge. Aquest model identifica l’estil relacional de cada persona, destacant les fortaleses i les àrees de desenvolupament de cadascú i oferint aplicacions practiques sobre com comunicar, com motivar, com liderar… amb cada un dels estils. Més informació.

ÀMBIT DE GESTIÓ EMPRESARIAL I RRHH

Comunicació efectiva. Direcció d’equips de treball i reunions: alguns dels objectius d’aquesta formació són conèixer el model CNV, aportar vitalitat a la institució, oferir regles per a la comunicació i per a la presa de decisions, conèixer i practicar nous enfocaments de treball en equip… Més informació.

Habilitats per a la gestió i el lideratge d’equips i persones: amb aquest curs els assistents podran augmentar l’impacte que tenen sobre les persones i l’equip, gestionar amb èxit els canvis i mesures que proposen, treure el millor dels seus col·laboradors, gestionar situacions de conflicte… Més informació.

Per segona vegada, Barcelona Activa organitza el “Saló de l’Ocupació Juvenil”, els propers 21 i 22 de març.

En l’edició d’enguany hi ha una voluntat important per tal que l’Economia Social i Solidària hi sigui encara més present. És per això que us convidem a participar, de forma lliure i gratuïta, de dues maneres podent-les combinar o no:

• Estant presents en alguns dels espais del Saló (Descobreix, Apropa’t; Salta al món laboral, Empren, etc.)
• Programant activitats

Així, us convidem a plantejar-vos-ho i, en aquest sentit, podeu escriure i presentar propostes (abans del 15 de febrer) contactant amb:

Saló de l’Ocupació  Sojuv.activitats@firabarcelona.com  T. 93 409 74 82

Àngela Vera avera@barter.es t. 93 409 74 78

Lorena Ventura lorena.ventura@barcelonactiva.cat

Més informació

El 31 de gener del 2019 ha passat a ser una data històrica pel nostre sector per haver-se dut a terme la primera de moltes mobilitzacions de les entitats associades a l’AEES Dincat. Podem afirmar sense cap mena de dubte que es va tractar d’una mobilització històrica que va treure al carrer a més 4.500 persones disposades a lluitar per una millora del finançament dels Centres Especials de Treball que garanteixi el dret al treball de les persones amb discapacitat. El crit dels participants era unànime: exigir els nostres drets i exigir solucions urgents, reals i eficients.

L’impacte generat d’aquesta primera mobilització ha estat molt significatiu. A nivell de xarxes socials, el dia 31 de gener es van enviar gairebé 1.300 tuits amb el hashtag #SalvemElsCETS, amb una audiència al voltant de 280.000 persones i amb pràcticament un milió d’impressions. A més, durant el mateix dia de la mobilització i en dies posteriors els mitjans de comunicació es van fer ressò de la nostra acció, arribant a comptabilitzar-se una quarantena d’impactes (veure recull d’impactes).

Aquesta primera acció ens ha permès fer-nos visible tant al territori, com a les xarxes i als mitjans de comunicació. La voluntat del sector és mantenir les mobilitzacions setmana rere setmana sortint al carrer i aixecant la veu fins que la supervivència dels CETS estigui garantida i el dret al treball de les persones amb discapacitat estigui preservat al cent per cent.

Veure vídeo resum de la mobilització