La Secretaria de Estado de Empleo, la Sra Yolanda Valdeolivas, va comparèixer el passat 19 de febrer en la comissió del Parlament espanyol i va anunciar algunes de les mesures per donar resposta al desplegament del esperat increment del SMI. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.
Des de l’AEES Dincat valorem que hi hagi consciència de la problemàtica i es prenguin mesures per garantir el Dret al Treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Ara bé, creiem que aquestes mesures són insuficients i no van acompanyades de la urgència i compromisos suficients.De fet, tal i com marca la llei, el govern de l’estat ha de fer front al 50% de l’SMI dels treballadors dels Centres Especials de Treball. Aquestes mesures s’havien de concretar a la reunió de la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes laborals del 21 de febrer.
En primer lloc, el dia 21 de febrer no es va concretar la quantitat de recursos que es destinaran a cada Comunitat Autònoma, deixant aquesta concreció pels mesos d’abril o maig. Les nòmines dels treballadors es paguen cada mes i calen compromisos urgents. Si afegim que s’entrarà en un procés electoral, i donada l’urgència, era imprescindible que s’haguessin concretat les quantitats el dia 21 de febrer; i més tenint en compte que els criteris estan fixats i simplement s’ha de fer el càlcul.
En relació a aquests criteris de distribució de la partida addicional dels 83 milions d’euros per donar resposta a l’increment de l’SMI esperat per tots, el descontent és encara molt més gran. Tant la Ministra de Empleo, com la Secretaria de Estado havien anunciat que es distribuirien amb criteris finalistes, és a dir, en funció del nombre de treballadors en els CETs que hi hagués a cada comunitat autònoma. Totalment lògic si l’afectació de l’increment de l’SMI és directe a cada persona treballadora. La sorpresa ha estat quan la proposta del Gobierno, en la reunió de la Conferència Sectorial, ha sigut distribuir aquests 83 milions d’euros en un 70% per criteris generals i només un 30% en funció del nombre de treballadors de CET de cada Comunitat Autònoma. Aquest criteri no respon al que havien anunciat prèviament i per poder comparar-ho, representa que els treballadors amb discapacitat de Catalunya rebran aproximadament 6 milions d’euros menys dels que els correspondria. Aquesta xifra equival 353 € per persona treballadora i és un 2,8% del salari anual de cada persona.
D’altra banda, han anunciat que a l’octubre preveuen elevar fins al 55% la subvenció de l’SMI per a les persones amb discapacitat amb especials dificultats. Per una banda, aquest increment és insuficient, caldria arribar almenys fins al 60% per compensar l’efecte de l’increment de l’SMI i, a més, tenint en compte l’evolució dels darrers anys hauria d’arribar fins al 75% (almenys temporalment fins a definir un nou model de finançament que garanteixi el dret al treball). En qualsevol cas, sigui un 55% o un 60%, aquest increment és imprescindible per poder fer efectiu l’increment de l’SMI a 900 € mensuals i és urgent perquè les nòmines ja s’estan pagant. Cal que sigui efectiu abans de la campanya electoral per tal sigui efectiu de manera imminent. Amb els sous de les persones no s’hi juga. El dret al treball de les persones amb discapacitat intel·lectual depèn d’aquest increment i no es pot esperar. Per tal de quantificar-ho, aquesta mesura finalista d’incrementar fins al 55% la subvenció de l’SMI representaria uns 540 € per cada treballador amb discapacitat amb especials dificultats a CETs de Catalunya; que equival a un 4,3% del seu sou.
En conjunt estem parlant que de les mesures anunciades inicialment, en relació als treballadors amb discapacitat a CETs de Catalunya es deixarà de percebre un 2,8% del seu sou i un 4,3% està en risc; en total la pèrdua de poder adquisitiu de la subvenció serà d’un 7’1% del seu salari anual.
Les conseqüències d’aquesta situació i la falta de mesures concretes i urgents posa en perill la viabilitat dels CETs i, per tant, la feina dels prop de 10.000 treballadors amb especials dificultats de Catalunya, així com també posa en risc el model català d’èxit en la inserció laboral de persones amb discapacitat (al llarg dels darrers 50 anys Catalunya ha estat pionera en la inserció laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats i s’han generat el 27% del total de llocs de treball a CETs de tot l’estat, essent un element clau per garantir el dret al treball de les persones amb discapacitat amb especials dificultats).
Insistim que les mesures anunciades són un primer pas que denota la preocupació per la problemàtica, però cal concretar i ampliar les mesures urgentment. En aquest sentit ens posem a disposició de la Secretaria de Estado de Empleo i la Ministra de Empleo i continuarem fent incidència política per compartir el diagnòstic de la situació i dissenyar conjuntament les mesures necessàries per revertir la situació que assegurin el dret al treball. La nostra prioritat serà intentar garantir el màxim de recursos necessaris, en concret el 75% del SMI, per mantenir els lloc de treball de les persones amb especials dificultats.
Barcelona, 28 de febrer del 2019
Descarregar comunicat
L’acte va ser inaugurat per la Marta Xatruch, vocal de formació de l’AEES Dincat, que va recordar la importància que té la formació i com aquesta ha d’esdevenir un pilar estratègic de qualsevol organització, especialment d’aquelles que es dediquen a l’atenció de persones.
Als 69.100.000 € que caldria incrementar, s’hauria d’afegir una partida addicional per finançar la inversió per generar nous llocs de treball, que és una línia de finançament que també marca la normativa estatal.
Als 5.700.000 € també caldria afegir els recursos necessaris per donar resposta urgent a la problemàtica de l’envelliment prematur de les persones amb discapacitat amb especials dificultats que estan treballant en CETs. Actualment 3.900 persones estan en risc d’envelliment prematur (39% de la plantilla).